Arinoadna igitur in litus descendit atque huc et illuc currens multis cum lacrimis capillum et vestem scindebat, ut homines qui maerent agere solent ita maerebat virgo miserrima, quae a viro quem ante omnes amabat sola relicta erat inter feras insulae sicut agnus timidus inter saevos lupos.